8-M Visibilitzem el paper de les dones a la justícia. Julia Latorre

JULIA LATORRE MINGRAT

Advocada i mediadora. Col·legiada amb més de 50 anys d’exercici, pertany al Col·legi d’Advocats de Sant Feliu des de 1972. 

La Sra. Latorre va ser la primera degana del ICASF, càrrec que va ocupar de 1986 fins a 1997, sent així mateix la primera dona degana d’un col·legi d’Advocats a Catalunya. 

Coincidint el seu mandat amb la celebració dels 125 anys de la fundació del Col·legi d’Advocats es va inaugurar l’actual Seu. També en aquests anys es va crear l’Escola de Pràctica Jurídica del ICASF, de la que va ser directora i professora. 

En l’Àmbit assistencial cal destacar que va ser ella qui va signar el conveni d’adhesió amb la Mutualitat de l’Advocacia (actualment Alter Mutua) l’any 1990, doncs fins aquell moment els professionals de Sant Feliu no comptaven amb aquesta alternativa. 

Va ser mereixedora de la creu de Sant Raimond l’any 1998, un cop finalitzat el seu mandat com a Degana. Va exercir com a Fiscal substituta, sent nomenada per l’Audiència Provincial l’any 1975. Durant més de 15 anys ha estat la representant del Col·legi d’Advocats de Sant Feliu a la Mutualidad i Alter Mutua. 

També en altre àmbits ha estat pionera, presidint el Casino Santfeliuenc de març de 2010 a març de 2015, i des de l’any 2017 fins a l’actualitat és Síndica de Greuges de Sant Feliu, sent en tots dos la primera dona a presidir la Institució. 

Julia Latorre és una lletrada feta a si mateix, que no descendeix d’una estirp d’advocats, i que ens confessa que va estudiar dret una mica per les circumstàncies de l’època, “en aquells moments les opcions estudiant lletres es limitaven a filosofia o dret, i em vaig declinar pel dret, tot considerant-ho més interessant, sense pensar el dur que era l’exercici lliure en aquells moments per a una dona”. 

Diu molt de la seva manera de ser i entendre la vida quan davant la pregunta de quina es la fita de la que es sent més orgullosa, no ens respon amb cap dels càrrecs que ha exercit o de premis i reconeixements, sinó que ens parla d’independència. La independència com a dona, en l’àmbit laboral, social i econòmic; aquest darrer especialment, doncs reconeix que la independència econòmica és el que li ha permès realment acceptar càrrecs que en altres circumstàncies no hagués pogut acceptar., i a la vegada, li ha permès en cada moment fer el que realment volia i ser propietària de la seva vida. Reflexiona envers el complicat que això resulta per a la dona, per qué admet que en el seu moment, i encara ara, la dona es sent en la necessitat d’escollir entre progressar a la professió o tenir una família; fet que no se li planteja a l’home. Recorda com al seus inicis eles clients li preguntaven quan venia l’advocat, o l’escassa presencia de dones a l’audiència Provincial, on ni tan sols hi havia banys per les dones. 

De la seva faceta com a mare, admet que va comptar amb el suport inestimable de la seva mare, i això li fa reflexionar que “tota dona, per poder exercir la professió, ha de valer-se d’altres dones, que en certa mesura supleixi la seva presència a l’àmbit domèstic; bé abusant de les mares o bé contractant altres dones. És un cercle viciós” ens diu, perquè al final sembla que no sortim de la figura de la dona a casa. Pel que fa a la conciliació reconeix que hem avançat força, ja no resulta estrany l’adaptació dels horaris dels despatxos de professionals de l’advocacia, tancant més d’hora per poder dedicar temps a un mateix o a la família. Reflexiona pel que fa al temps amb els fills, i ens diu que “pensava que l’important era tenir temps de qualitat, però cada cop més pensa que el que es necessita és temps, doncs el temps i l’estat d’ànim de les persones no tenen per qué coincidir, de manera que per més que tu dediquis plenament un temps en exclusiva als teus essers estimats, tal vegada aquell no és el moment en que l’altra persona se sent receptiu, per la qual cosa l’important és tenir molt temps junts per a la fi obtenir moments de qualitat. 

Concloem la nostra trobada preguntant obertament si creu que hem aconseguit la igualtat de tracte, i la seva resposta és rotundament no, tot i que hem avançat. Té clar que aquesta igualtat sols s’aconseguirà treballant en l’educació; “hem d’educar als nostres fills i filles en absoluta igualtat, fomentant les seves virtuts i inquietuds, sense estereotips, ni embuts, ensenyant que no és una qüestió de sexe sinó de voluntat, i que cadascú serà el que vulgui ser”. 

La seva vinculació envers el Col·legi d’Advocats i els professionals de l’advocacia ha estat sempre absoluta, sent una companya propera, sempre disposada en tot el que se li ha plantejat, que continua vetllant per l’interès de la nostra institució i defensant-la en tots els àmbits; aquesta bona disposició, el seu tarannà rialler i bondadós, fan de Julia una companya molt apreciada tant pels companys i companyes com pel personal del Col·legi, per als qui sempre té paraules d’afecte.